dimecres, 25 de març de 2015

Ella



Cristina García Jiménez, 2nC. 

Tothom té un somni i el seu era escriure. Ho feia sempre que podia, a casa, a classe: amb l’ordinador, a mà... Volia ser una escriptora famosa com bé li deia una antiga professora seva. Més que agradar-li, li encantava escriure; era la seva manera d’escapar de la realitat i viatjar al seu món, on res era impossible i ningú no la molestava. Record que, cada dia en arribar a casa, s'asseia al seu escriptori i encenia l’ordinador disposada a escriure, però mai no ho feia sense música.
Aquesta era una altra, la música, la seva via d’escapament. No cantava bé, tampoc no tocava instruments, però li encantava escoltar la música amb els seus auriculars blancs, aquells que li va regalar el seu pare; i sempre posava la música a tot volum, al màxim, i no li importava no sentir el que passava a casa seva, ni si el seu germà feia alguna malifeta o els seus pares es barallaven.
Ara encara fa tot això, encara que té menys temps. Es passa el dia signant llibres i viatjant. Sí, s’ha fet famosa. Ella, a qui tothom desanimava i ningú no creia, està en el lloc més alt amb l’ajuda de ningú. I és per això que tothom està orgullós d’ella, però no ho sap.
Perquè ella viu al seu món. És ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada