diumenge, 29 de març del 2015

Encontre de Teatre en Català a Artà

Els alumnes de l'Espai Creatiu se preparen per participar als tallers de l'Encontre de Teatre en Català que se durà a terme la propera setmana a Artà. Allà compartiran experiències amb alumnes d'altres instituts de l'illa i alumnes de l'IES Isabel de Villena, de València. Aquests darrers ens acompanyaran el dimecres dia l, per conèixer el nostre centre.

Alguns dels alumnes i professors de l'Espai Creatiu

Alumnes de l'IES Isabel de Villena

Alumnes de l'IES Isabel de Villena

Jornades Solidàries 2015: guanyadors

 A.M Andreu

Com ja sabeu, dijous 26 de març, la Comissió de Solidaritat va organitzar la Setena Jornada Solidària amb un gran èxit de participació i una important recaptació, que es destinarà íntegrament a Aspanob, Can Gazà, el Fons mallorquí d'ajuda i l'associació Nomanó, ONG creada pels alumnes de 3r d'ESO, amb la finalitat de recaptar fons per als nins necessitats d'Àfrica.

Hi va haver diferents tallers conduïts tant per professors com per alumnes: de reciclatge (amb oueres de cartró van fer cortines florals), de ball (bachata), de zumba (alumnes i professors feren exercicis d'aquesta modalitat de ball, dirigits per dos monitors del gimnàs Illes), de teatre, de futbol (amb deu equips), de tennis de taula, de bàsquet (deu equips), de voleibol i bàdminton, de jocs d'ordinador, de hip-hop, de Hama Beads, de Boots Camp, i de Play Station. També es va fer el taller d'escalada al nostre rocòdrom (dirigit per Jaume Pons, professor del CTEIB) i, finalment, es va fer la clàssica gimcana.

Com cada any, es va muntar el tradicional Mercadet Solidari.

Malgrat que tots els participants es mereixien un premi, sempre hi ha d'haver uns guanyadors, que van ser els següents:

Gimcana: Alicia, Neus, Irene i Lucy (1r premi); Adriana, Nerea, Dana, Valentina i Larisa (2n premi) 
Bàsquet: B.Bermúdez, A.Jiménez, J.Santiago, F.Soriano, N.Galod, Tierno.
Bàdminton: T.Mut, V.López, A. Schlak, A.Alba.
Voleibol: R.Vaquer, M.Vilchez, N.Muñoz, E.Fernández.
Futbol: equip Intermitente (1r premi) i equip Sportplaya (2n premi)
Tennis de taula: A.de Castro i J.Garrido (1r premi); F.Rodríguez i S.Espejo (2n premi)
Ball : C.Correa, A.Suau, Sara, Asier, Aitor i Bea.
Hip-hop: L.Liouk, L.Antelo i L.Rozzoni.
Play Station: C.Medranda, M.Navarro, Harry Hu i A.Pons.
Rocòdrom: C.Muñoz i D.Blázquez
Boots Camp: equip de 2n i 4t d'ESO i la professora N.Rosselló.
Reciclatge: Joan Toni i Lidia.
Hama Beads: G.Atocha i J.M.Bozada

Enhorabona als organitzadors, col·laboradors i participants!



dimecres, 25 de març del 2015

Ella



Cristina García Jiménez, 2nC. 

Tothom té un somni i el seu era escriure. Ho feia sempre que podia, a casa, a classe: amb l’ordinador, a mà... Volia ser una escriptora famosa com bé li deia una antiga professora seva. Més que agradar-li, li encantava escriure; era la seva manera d’escapar de la realitat i viatjar al seu món, on res era impossible i ningú no la molestava. Record que, cada dia en arribar a casa, s'asseia al seu escriptori i encenia l’ordinador disposada a escriure, però mai no ho feia sense música.
Aquesta era una altra, la música, la seva via d’escapament. No cantava bé, tampoc no tocava instruments, però li encantava escoltar la música amb els seus auriculars blancs, aquells que li va regalar el seu pare; i sempre posava la música a tot volum, al màxim, i no li importava no sentir el que passava a casa seva, ni si el seu germà feia alguna malifeta o els seus pares es barallaven.
Ara encara fa tot això, encara que té menys temps. Es passa el dia signant llibres i viatjant. Sí, s’ha fet famosa. Ella, a qui tothom desanimava i ningú no creia, està en el lloc més alt amb l’ajuda de ningú. I és per això que tothom està orgullós d’ella, però no ho sap.
Perquè ella viu al seu món. És ella.

Anam d'excursió a Cúber!



María José Cruz i Xisco Morell, 3r ESO C

El passat dimecres 13 de març, els alumnes de 3rC i D vam anar al Pla de Cúber i davallàrem fins a Sóller. Ens acompanyaven els professors Pedro, Alberto i Juanjo.
Vam partir a les vuit del matí de l'institut i arribàrem devers les deu. Al cap de poc començàrem a caminar. Vam berenar al refugi de Cúber i tot seguit, férem l'itinerari. Primer vàrem arribar al  Coll de l'Ofre on vam veure un grup de cases a les quals, però, no s'hi podia accedir. A continuació, i seguint el curs del torrent, vam travessar el barranc de Biniaraix, on hi havia cascades procedents del torrent. En arribar al poble de Sóller vam menjar un bon gelat, fet artesanalment. A l'institut hi arribàrem a les quatre i mitja. Va ser una experiència inoblidable!












El gran Sófocles. La seva obra cobra vida al Teatre Principal de Palma.


Text: Tiffany Vallejo, 4t d'ESO D
Fotos: Layla Fraser, 4t d'ESO A 

El passat 13 de març els alumnes de 4t d'ESO que fan l'optativa de Llatí, vam anar al Teatre Principal a veure l'obra Electra, amb la professora d'aquesta matèria, Cristina, i els professors de Socials, Pedro i Joan. És la quarta obra de teatre que he vist a la meva vida i puc dir, sense exagerar, que és la millor. Crec que malgrat la seva manca de material i vestuari, tant actors com actrius van brodar els seus papers amb entrega i passió. Vaig veure que havien assajat molt per representar aquests personatges clàssics i em vaig sentir absorbida per aquesta tragèdia clàssica amb tocs còmics.  Si en voleu saber l'argument aquí el teniu:

En tornar de la Guerra de Troia, Agamèmnon, és rebut a Micenas per la seva dona Clitemnestra, qui l'assassina amb l'ajuda del seu amant, Egist, castigant el seu marit d'aquesta manera per haver-se atrevit a sacrificar la filla de tots dos, Ifigènia, per tal que la flota grega pogués partir rumb a Troia.

Els altres fills, Orestes, Electra i Crisòtemis han patit mentrestant sorts molt diverses. Les dues germanes segueixen vivint a Micenas, mantenint una relació amor-odi a causa de la diferent actitud després de l'assassinat del seu pare . Crisòtemis roman al palau, sense expectatives de futur i sense gaudir de la vida i Electra viu una existència lamentable en una barraca apartada de la mansió real.

Orestes, que havia partit feia ja molt de temps amb l'ajuda de la seva germana Electra, té l'esperança de tornar i venjar la mort del seu pare, per la qual cosa la seva mare viu amb temor.

Després d'un llarg temps, Orestes arriba a Micenes, acompanyat per Pílades, el qual anuncia la falsa mort d'Orestes a la reina i la seva filla Electra, deixant així la reina amb un sentiment de tranquil·litat ,mentre que Electra s'enfonsa més en el seu pou de tristesa , ja que pensa que ha perdut l'última esperança de venjar el seu difunt pare.

Orestes no pot veure patir la seva germana, així que li explica la veritat i el seu pla.

Poc després Orestes i Pílades entren a palau, i se sent el plor de Clitemnestra quan la maten. I finalment, quan Egist  és guiat per Orestes i Pílades, fins a  l'habitació on Agamèmnon havia mort, és assassinat allà mateix.

















dimecres, 11 de març del 2015

Els alumnes de 2n de batxillerat hem anat a Barcelona

Marc Vázquez Martí, 2n de batxillerat A. 

 El passat dia 21 de febrer els grups de 2n A i B anàrem a Barcelona. El viatge començà ben prest, ja que a les vuit sortia l'avió. Arribàrem a la Ciutat Comtal devers les 10 del matí i tot d'una deixàrem les maletes a l'hostal Casa Gràcia, al carrer cèntric de Gràcia.
Vam fer una volta per la ciutat i, a l'horabaixa, un petit grup anà al Camp Nou a veure el Barça- Màlaga (guanyà l'equip visitant per 0-1) i l'altre grup anà de compres. Al vespre sopàrem de pizzes i anàrem a fer una volta pels pubs catalans del centre.

Al matí següent vam visitar el Cosmocaixa (Museu de la Ciència) i després de dinar alguns anaren a descansar i altres passejaren pel centre. Al capvespre, tot el grup assistírem al teatre Impro-show, un espectacle molt divertit en el qual els tres actors van improvisant segons el que el públic ha escrit en un paper abans d'entrar a la sala. A la nit, vam sopar tots junts a un bar de la Rambla.
Finalment, dilluns al matí passejàrem pel centre de Barcelona i anàrem a dinar per separat. Després de dinar, vam recollir les maletes i agafàrem el tren que ens va dur cap a l'aeroport. Finalment l'avió sortí a les 21:30.

Aquest viatge ha estat molt divertit pels professors acompanyants, en Juanjo i na Pilar Carbonell, i per la sorpresa que ens donà el cap d'estudis, n'Enrique, que es va presentar el diumenge al matí, habitació per habitació, per despertar-nos. Això ens alegrà molt a tots.




L'IES Calvià celebra el Concurs de Ball!

A.M.Andreu

El passat 6 de març l'IES Calvià va tornar a celebrar el ja clàssic concurs de ball organitzat pel Departament de Música i en el qual participaren els alumnes de 1r, 3r i 4t d'ESO.
Tot i que cada any es fa més difícil triar els guanyadors, el jurat (integrat per Ana, Emi, Jaume i Tomeu) va decidir que fossin els següents:

1r d'ESO en la modalitat de Blues:
1r premi: Miguel Ángel i Andrea
2n premi: David i Jessica
3r premi: Jorge i Noemí

3r d'ESO en la modalitat de Bachata:
1r premi: Lauri i Quique
2n premi: Aitor i Nerea
3r premi: Félix i Libby

4t d'ESO en la modalitat de Salsa:
1r premi: Emilia i Oliver ; Guille i Cova
2n premi: Dani i Lucía
3r premi: Álex i Vicky



Enhorabona a tots els participants i guanyadors!


dijous, 5 de març del 2015

Corneliu Fabian, 1r ESO B

Aquesta excursió em va agradar molt perquè vàrem anar a Valldemossa. Primer ens aturàrem a menjar a baix. A les 9:30 després vàrem començar a pujar la muntanya. La guia ens va explicar la història de la finca, que era propietat de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, membre d'una família reial.

La monitora també ens va explicar què eren els líquens, que són uns éssers vius molt primitius, que donen diferents colors a la roca. Vàrem pujar més i ens varen explicar tots els oficis de la muntanya, com el de la calç. També es feia pintura amb aquesta calç, amb pedra calenta. Més tard vàrem baixar i els professors ens varen deixar passejar per la plaça, i finalment ja tornàrem cap a casa.



Júlia Manchado i els alumnes que se'n van a estudiar a un país estranger

Marta Serrano Coll

A Mallorca només hi ha una universitat que no ofereix totes les carreres; per això molts estudiants se'n van a la Península. Però n'hi ha altres que decideixen anar-se'n a països estrangers per acabar els seus estudis. Un d'aquests exalumnes, na Júlia Manchado, ens explica la seva experiència.

-Què estàs estudiant i a on ?
Estudii medicina a la Medical University of Varna (Bulgària).

-Sempre has sabut que volies estudiar medicina?
Sempre he sabut que volia estudiar-ne, sí, des que era molt petita. Així i tot, vaig tenir dos anys en què dubtava entre odontologia i medicina però finalment em vaig decidir pel que sempre havia estat la meva primera opció.

-Quins són els motius que et van fer anar a Varna i no a un altre lloc?
Quan vaig decidir sortir d'Espanya per estudiar Medicina em vaig trobar diversos llocs en els quals hi havia universitats de medicina i accedir-hi no resultava molt difícil, entre ells, Pleven (també a Bulgària), Lituània, Txèquia o Budapest. Varna em va semblar la millor opció, perquè poder seguir vivint prop del mar per a mi era molt important atès que he viscut sempre a una illa. Aquesta és una de les típiques coses que no valores fins a moments com ara aquest.

-Quins són els principals problemes amb què t'has trobat?
Sense pensar-m'ho gaire el problema més gros ha estat separar-me de la meva família, dels meus amics, en definitiva, de la gent de Mallorca. No és fàcil traslladar-te a un lloc completament desconegut, amb una llengua i cultura diferents i es fa difícil si et toca fer-ho tota sola però això només és difícil el primer mes, llavors comences a veure que a la fi estudies el que t'agrada, que la gent ho fa tot una mica més fàcil i sobretot que hi ha mil estudiants de diferents parts del món en la mateixa situació que tu. Supòs que aquesta és una de les principals raons per les quals es crea l'enorme bona sintonia entre tots els estudiants.

-T'hauràs trobat amb molta gent de diferents nacionalitats, hi ha molts espanyols?
No, en un curs pots arribar a trobar-te amb cinc espanyols més; la majoria d'estudiants són alemanys i anglesos.

-Tens intenció d'acabar la carrera allà?
No, la meva intenció no és acabar la carrera a Varna. Però si em demanes on vull acabar tampoc sabria què respondre't. Encara falta molt de temps.

-En quin idioma aquestes estudiant la carrera?
La carrera l'estic estudiant en anglès i faig sis hores setmanals de búlgar.

-Et resulta molt complicat estudiar una carrera que no és en la teva llengua?
No, aquesta ha estat una de les coses més fàcils, tot i que en principi resultava ser una de les meves primeres preocupacions. Adaptar-me a una nova llengua ha estat el que menys m'ha costat.

I per acabar, recomanaries sortir a estudiar a l'estranger?
Sí, crec que anar-te'n a l'estranger a estudiar és una cosa que tots els que puguin ho han de fer. Les pors del principi són lògiques, i jo també els vaig tenir. Ara com ara, crec que és una de les millors coses que he pogut fer, estudiar la carrera en un altre idioma, viure mil experiències inoblidables i inigualables, a nivell personal, no crec que hi hagi res que pugui enriquir més. Això sí, el més destacable amb les relacions amb la resta d'estudiants, aquestes relacions internacionals, és conèixer gent de tot arreu del món i amb cultures totalment diferents de les teves. És increïble.



dimarts, 3 de març del 2015

Els professors volen millorar el seu nivell d'anglès

Marina Ramis, 2n de batxillerat

Si un dijous a segona hora passes pel bar de l'institut i veus un grup de professors asseguts a la taula al costat de la barra que parlen animadament, possiblement et trobis davant gent interessada a millorar i practicar l'anglès.

Cada dos dijous, en Jaume Roca, en Tomeu Ordinas, na M.José Rodriguez, en Carles Cabrera, n'Alex Ortiz, n'Emilio Ibáñez i n'Eduard Moyà es reuneixen per a parlar durant una hora d'un tema concret en anglès i així millorar l'idioma.

En aquestes reunions solen proposar un tema i a partir d'aquí cadascú n'expressa les seves opinions. N'Eduard (professor d'anglès) participa en les converses i corregeix les possibles errades que puguin cometre. 

L'interès d'aquests professors ve de la necessitat d'aprendre bé l'idioma pel fet que fan classes en anglès. 
N'Àlex, professor de tecnologia (assignatura que enguany imparteix en anglès) diu que no tots els alumnes es comprometen, però tenen molta ajuda a internet i el fet que la classe es faci en anglès fa que la dificultat d'aquesta sigui menor. 

Emilio, que fa educació física en anglès des de fa tres anys, diu que per a ell al principi va ser un desafiament ja que havia de canviar la seva manera d'ensenyar i va descobrir que havia de millorar el seu anglès. A més, ha trobat dificultats, ja que ha de fer ell mateix les fitxes teòriques perquè no en troba en anglès. Es queixa que el nivell dels alumnes no és suficient i que ells no fan esforç en parlar l'idioma i millorar-lo.

Carles Cabrera, professor de català, participa en aquestes converses per interès personal, ja que ell no ensenya la seva assignatura en anglès: ''Seria molt difícil ensenyar la meva assignatura en anglès".

Els vaig demanar si el fet de canviar l'idioma fa que les notes també variïn. Segons els professors de música, Jaume Roca i Tomeu Ordinas, encara que el vocabulari sigui concret i sigui necessari un poc d'esforç a l'hora d'aprendre'l, el fet que ara l'assignatura es faci en anglès no varia les notes. 

En canvi, per a n' Àlex i na M.José (professora de suport), a tecnologia sí que varien les notes perquè el nivell de l'assignatura és més baix per a poder impartir-la en anglès. Per aquesta raó creuen que les notes poden ser més altes.