dilluns, 23 de febrer del 2015

En un món ple de dificultats

Entrevista a Josefina Rodríguez Pérez i Irma Bosch Fitzner*

Andreu Fornés i Toni Mut (2n Batxillerat B)


PREGUNTA: Quan vàreu decidir-vos a estudiar pedagogia? Quins factors vareu tenir en compte?
RESPOSTA JOSEFINA: En principi volia estudiar periodisme, de fet havia tret la nota i ho tenia tot enllestit per anar-me'n a València però no volia partir fora i em vaig quedar aquí. De les carreres que hi havia, com que m'agradava molt la d'educació especial, vaig escollir la més semblant, que era pedagogia.
RESPOSTA IRMA: El meu interès també anava per l'educació especial. Jo feia feina a l'àmbit del turisme i després d'una reflexió vaig pensar que el que volia fer era educació especial i vaig començar pedagogia.

P: Volíeu dedicar-vos a la orientació des de bon principi?
RI: (Riu) M'hauria estimat més fer educació especial, estar a un centre de nins amb especials dificultats d'aprenentatge; però ara mateix m'agrada ser a orientació.
RJ: Bé, és això. Jo tenia clar que volia ser dins l'àmbit educatiu. Pedagogia té molts vessants, sabia que volia ser a escoles, instituts... De fet en el que estic especialitzada és en educació primerenca (de 0 a 3 anys), per fer d'estimuladora. Però la meva intenció era ficar-me en el món educatiu, cosa molt complicada...

P: Com vareu arribar a l'Ies Calvià?
RJI: Per places d'interinitat.
RJ: El perfil demanava un B2 d'anglès i vàrem acabar totes dues aquí.

P: Idò per ser orientadora has de tenir el B2 d'anglès?
RI: No, però per a determinades places sí que demanen el perfil i ara nosaltres estam fent suport d'anglès.

P: Quants d'anys duis fent d'orientadores?
RI: Jo des del 2006 (8 anys).
RJ: Jo duc 5 anys.

P: Què és el que més t'agrada de la vostra feina? I el que menys?
RJ: El que més m'agrada és el dinamisme que té, que cada dia és diferent, que estàs en contacte amb joves. Jo tenc dels quarts cap amunt (per tant, els més grans) i això és el més important, estar en contacte amb la realitat amb el dia a dia, amb el que vosaltres pensau, amb el que ens transmeteu i el que menys ens agrada és aquesta impotència davant la manca d'esforç, de responsabilitat. Que vegem que els anys passen i vosaltres continueu allà, molt de fracàs escolar, que deixeu el estudis; i això com a persona t'afecta, vulguis o no al final penses que podries haver pogut fer més...
RI: En el meu cas el que menys m'agrada és la limitació per intervenir, és a dir, els factors del fracàs escolar són molts, i nosaltres podem arribar fins a un punt i això realment és molt frustrant. Moltes vegades és la família la que provoca que els alumnes tinguin dificultats d'aprenentatge i aquí ja no ens podem immiscir. També les mancances de recursos: hi ha persones que necessiten una persona a sobre i no hi ha ningú. Això és el pitjor. El que més m'agrada és que un alumne tingui èxit i acabi els seus estudis.


P: Quines millores heu fet fins ara? Què creus que podríeu millorar?
RJ: Hi ha el tema d'ACIS. Que tothom estigui fent feina dins el seu nivell curricular és el més important, perquè el problema és que dins les classes hi ha molts nivells. El professor està molt implicat i des de l'equip de suport es fa molta feina per intentar que tothom estigui al mateix nivell i pugui seguir les classes sense despenjar-se.

P: I aquí és on anirien a raure el alumnes que van a FP Bàsica (PQPI)?
RJ: Exacte, és un grup on van aquests tipus d'alumnes per reenganxar-los al grup, de manera que tinguin una oportunitat per entrar a un grau mitjà o altres tipus d'estudis.

P: Estau d'acord amb la LOMQE?
RJ: (Riuen) És difícil estar-hi d'acord perquè aquesta llei fa prevaldre la competitivitat per sobre de tot. És ver que hem de ser competitius però tot té una mesura. No és en la llei sinó en les maneres com l'han imposada.
RI: A part que la LOMQE moltes vegades són com a declaracions d'intencions que després s'han de desenvolupar. La qüestió és després com es desenvolupa. És fàcil redactar-la però després han d'assenyalar com s'ha de fer i posar doblers per tal que es pugui dur a terme.
RJ: Això també depèn de la política. Cada vegada que hi ha un canvi de govern es canvien les lleis en educació i això ens afecta a tots. A més tarden a desenvolupar-se i s'encavalquen entre elles. Per tant el millor seria que es desvinculàs l'educació de la política.

P: Veieu una millora en l'educació?
RJ: Les retallades tant en educació com en sanitat són un aberració. És una falta de respecte cap als professionals que fem feina, es nota i es veuran els resultats d'aquí a un parell d'anys, perquè hi ha molts alumnes que s'estan quedant despenjats...
RI: ...Quedant despenjats en el sentit que no els poden atendre. Vosaltres mateixos heu vist que sou molts a classe i que el professor no pot atendre a tothom.

P: Veieu que teniu suport per part dels professors? I per l'equip directiu?
RJ: En aquest institut sí. Tots els recursos que sobren van per a nosaltres, mentre que en altres llocs no ens donen suport.

P: Us considereu responsables de la actual situació dels alumnes de l'IES Calvià?
RI: Sí, saps que el que dius als estudiants els repercuteix moltíssim. Tu els proposes fer alguna cosa i te n'adones que això pot condicionar el seu futur, que és quelcom que pesa molt; de fet va haver-hi un dia molt dur justament per això, pel pes de responsabilitat. Teniu una edat molt sensible i condicionam molt el vostre futur.
RJ: Sou molt vulnerables i l'opinió d'un adult us condiciona molt; l'important és donar molta informació i que vosaltres trieu.

P: Quin perfil d'estudiant és l'adequat per accedir a FP Bàsica i diversificació?
RJ: Són alumnes que veiem que és molt difícil que es puguin treure l'ESO en un sistema ordinari i, per tant, la millor decisió possible és menar-los cap aquests tipus de formació. FP Bàsica combina la part teòrica amb la pràctica. En el cas de diversificació el que tenen és que romanen dins el grup ordinari dins certes assignatures però després fan assignatures en petits grups.

P: Creieu que els alumnes s'esforcen més a FP Bàsica que a l'ESO? I a diversificació?
RJ: Són alumnes que durant anys han estat fracassant escolarment parlant, que tenen un historial de fracassos en el sistema ordinari, un fracàs constant; i quan els passam a una part que té una mica més pràctica (FP Bàsica) estan més motivats i fan més feina, se senten valorats, veuen que tenen una meta, tenen pocs professors, és com una petita família. I a diversificació signen un compromís en què accepten que s'han d'esforçar, fer els deures... Els pares també s'hi han de comprometre, ja que saben que estan en una situació privilegiada. És un lloc molt específic, on no tothom hi pot accedir, per tant ja d'entrada han de complir això, han de ser feiners i han de tenir ganes d'aprovar.

P: No heu pensat en fer una classe per al sector avançat dels estudiants com feu pels que els costa més?
RJ: Nosaltres com a orientadores no podem dir mai això (riuen). És completament impossible per al nostre magí pensar en unes classes per nivells; entenem que la diversitat és això, que quan sortiran el món va ple de desigualtats, ple de dificultats, ple de diferències... Hi ha centres que sí que van per nivells; estimular un alumne que té dificultats dins un grup on no hi ha més alumnes que puguin estirar una mica a la resta és complicat.
RI: Hi ha altres maneres de motivar aquests alumnes bons que no passen per segregar-los. El que podem fer es donar-los una feina afegida no entesa com més feina sinó per estimular-lo, per mantenir la curiositat, sense separar-los del grup.

P: Per acabar, estau d'acord amb el nou decret del 3+2?
RI: En absolut, és més desigualat perquè el màster final s'ha de pagar i no totes les famílies es poden permetre el luxe.
RJ: Ampliar anys de màster és una altra vegada caure en la privatització, és a dir, que només puguin arribar certes persones a aquests nivells educatius, i fins ara havíem aconseguit moltes coses i hem tornat cap enrere a passes de gegant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada