dimarts, 18 de novembre de 2014

Una altra visió de la sortida d'Es Baluard

Paula Cozar, 1r batxillerat
Va ser aquesta la pregunta que ens va acompanyar durant tota la visita del passat dimecres a Es Baluard i els guies del museu van cercar en nosaltres una resposta. Així, la nostra visita va començar amb la introducció d'un famós falsificador hongarès, Elmyr de Hory, que després de la seva mort va arribar a considerar-se un veritable pintor.
Irene, una de les guies, ens va mostrar un quadre seu i alhora el va comparar amb un altre en el qual possiblement s'havia basat. Després de comentar les semblances i diferències entre tots dos,vam comprendre que aquell home no era que plagiés una escena, no es tractava que retratés al mil·límetre el primer quadre, sinó que ell ho feia servir com a inspiració perquè a partir d'aquest primer esbós, d'aquest quadre d'un altre artista, pogués crear la seva pròpia obra, encara que estigués marcada per influències d'altres pintors.
No obstant això, ni els més reconeguts de la pintura s'han abstingut de millorar alguna creació seva sense haver-li fet una ullada abans a la d'un altre; és aquí quan passem a parlar de Joan Miró, que també havia adquirit abans un quadre en el qual després va exercir diverses modificacions. És a dir, hi va aplicar el toc de creativitat per excel·lència, el seu punt de personalitat. Afegint-li, a més, la seva signatura. Seguidament, ens van parlar d'un altre artista, aquest de Mallorca, que copià la manera de procedir del mític Hory, partint de les idees d'un altre per després adaptar-les al llenç, fent-les seves.
Molts van seguir, doncs, l'exemple d'Elmyr i van fer de la falsificació el mitjà per guanyar-se la vida. S'han imitat tota mena d'obres, des de les més famoses -com per exemple, la imitació d’uns plats de ceràmica de Picasso que van veure a la nostra visita- a les menys reconegudes.
Els guies ens van ensenyar que no només veiem falsificacions en l'art de la pintura, sinó que també els fotògrafs les fan sovint. Imatges tretes per diversos fotògrafs feien servir tant marques potencialment importants del món del mercat, muntatges que criticaven particularitats del nostre segle -exemple, la planificació- com a assumptes o fons ja reflectits en altres treballs però aplicant-los una nova forma. I tot això per demostrar-nos que, independentment d'haver partit d'una base anterior, un pot transmetre el mateix ensenyament, fer arribar a l'espectador els seus sentiments, que qualsevol altre que hagués concebut per si mateix la idea de la seva creació.
Per aquesta raó, tots dos bàndols haurien de tenir el seu merescut reconeixement.
Per finalitzar la nostra visita, tota la classe vam fer un joc. Primerament, per grups vam presentar una fotografia d'un determinat tema i vam haver d'explicar què reflectia (què inspirava) i quines imitacions se n'havien fet; realment va constituir un debat més polèmic parlar dels plagis. Més tard i continuant amb les mateixes qüestions, vam realitzar un altre exercici que va consistir en què, mitjançant etiquetes de color verd i blanques, havíem de marcar sobre el nostre cos quines eren les nostres particularitats i què era allò copiat dels altres. Va ser una bona experiència, ja que ens va permetre conscienciar-nos que moltes de les nostres qualitats, els hàbits que tenim i hem considerat únics, vénen donats pel que veiem del nostre voltant.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada