dimarts, 18 de novembre de 2014

L'espectacle del vuit

Pepa Soriano (professora de Fotografia). 
 
El que s'anomena "l'espectacle del vuit" és un fenomen realment extraordinari. Un espectacle de llum impressionat. A l'interior de la Seu, els dies en què lluu el sol, la projecció de la rosassa major es posa just davall de la rosassa de la façana principal, fet que dóna lloc al que anomenem «l'espectacle del vuit».

Hi ha dues dates a l'any en què es pot contemplar, el 2 del 2, festa de la Calàndria, i l'11 de l'11, festa de Sant Martí, a partir de les 8:00h.

Dimarts passat era 11 de l'11, i com que el mot fotografia significa escriure amb la llum, allí estiguérem els alumnes i professors de Fotografia del centre per immortalitzar aquest fet, molt relacionat amb la nostra tasca.

El dia, un poc ennigulat, no va acompanyar molt, ja que de vegades el sol s'amagava i no poguérem gaudir de manera continuada de l'espectacle de llum i color. Però així i tot, vos deixem una mostra d'aquest fantàstic esdeveniment i vos recomanem que no vos el perdeu el pròxim mes de febrer.

 
Curiositats relacionades amb aquest espectacle.

VUIT. La tradició cristiana compta amb l'expressió «octava dies». Els antics escriptors cristians, en afegir un dia més als set dies naturals de la setmana, atorgaven al «vuitè dia» la categoria d'un temps més enllà de tot temps, el temps de l'eternitat, el cel. Fixeu-vos (la propera vegada que aneu a la Seu) que els 14 pilars són octagonals.

ROSASSA. El nom deriva de llatí rosa. Notem que hi una invocació en la lletania del rosari que és «rosa mística» i que en el centre de la rosassa de la façana principal figura la "M" de Maria Verge, la Titular de la Seu. La rosassa major, composta de 24 triangles equilàters (12 dels quals retallats per la circumferència perimetral) i que assoleix 40 m d'alçada, amb 11,33 metres de diàmetre interior (si sumem la traceria són 11,85m) i 100,82 metres quadrats de superfície, 129 peces de pedra de marès i 1116 peces de cristall acolorit, és una de les més grans de la Cristiania. Realitzat en temps del bisbe Antoni de Galiana (1363-1375) se l'anomena «oculus» o «ull del gòtic».

PEDRA I RELLOTGE. La rosassa funciona durant moltes hores del dia com a rellotge. Així com els seus rajos van posant-se sobre el mur esquerre, la façana principal o l'altre mur, hom pot saber en quin moment del dia es troba.
SIMBOLISME. A la Seu de Palma queda molt diàfan el simbolisme de la llum. Jesús diu «Jo som la llum del món» (Jn 8,12) i els seus seguidors, en el Credo, ens referim a Ell com «lumen de lumine», llum de llum. Els 62 finestrals i les 5 rosasses obertes a la lluminositat mediterrània avalen el títol de «Catedral de la llum».



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada