dimarts, 28 d’octubre del 2014

Sabeu d'on prové la tradició mallorquina dels rosaris ensucrats de Tots Sants?

Aquesta setmana els alumnes de 1r d'ESO han jugat al bingo, però en comptes de jugar amb números ho han fet amb paraules. Aprofitant que s'acosta la festa de Tots Sants, els guanyadors han passejat al coll un rosari de llepolies.

La diada de Tots Sants a Mallorca té un protagonista dolç destacat: els rosaris ensucrats, uns grans collarets fets de llepolies que els padrins regalen als fillols aquest dia. Els nins i nines els exhibeixen durant tot el dia amb orgull i els acaben devorant amb golafreria.
Aquest collaret, anomenat rosari ensucrat o rosari de llepolies, combina, al voltant d’un mateix cordill, llepolies dolces com bombons i caramels, amb altres peces fetes amb les fruites pròpies de Tots Sants, panellets de castanyes, ametlles, pinyons, avellana, carabasses, etc. Aquest conjunt de peces enfilades, que imita un rosari, també inclou una peça rodona més grossa que la resta, anomenada patena i que es posa com a medalla. La patena és una rodanxa de fruita seca (sovint de carabassa) o de confitura, tot i que modernament també és de xocolata i imita una moneda. 
La tradició dels rosaris ensucrats prové, com els panellets, de les ofrenes que antigament es feien als morts per Tots Sants amb productes derivats de la farina cuita al forn combinada amb els fruits d’aquest temps. Els rosaris són una evolució d’aquest costum festiu consistent en posar sobre les sepultures aquestes menges que hom creia que ajudaven les ànimes dels morts a sobreviure durant el seu viatge. 
El costum de regalar aquest collaret dolç de padrins a fillols és originari de Palma , però s’ha estès a tota l’illa de Mallorca. 


dijous, 16 d’octubre del 2014

BA-KE

A todos los seguidores de TA-KE: se acabó el veranito y hemos vuelto tan salados como antes y ahora, un pelín más dulces también.

A partir de octubre somos BA-KE: panadería y pastelería a granel y por pedido en el IES Calvià.


Además,ahora también abrimos cafetería y nos llamamos: Take_a_break.

A partir de octubre podéis venir los martes y miércoles a disfrutar vuestra pausa con nosotros. 
Encontraréis productos de BA-KE y vuestros breaks tendrán más sabor que nunca!

Nos encontraréis en  Facebook:  Ba-Ke

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Avui hem començat els Berenars en català 2014-15 !

A.M.Andreu

Avui, 10 d'octubre, hem començat el programa de converses lingüístiques en català. És un projecte que el Departament de Llengua Catalana organitza des de fa dos cursos per tal que els nostres alumnes practiquin la llengua a nivell oral, amb el suport dels professors i dels alumnes catalanoparlants o dels qui tenen més fluïdesa i volen ajudar els companys que presenten més mancances lingüístiques. La coordinadora del projecte, na Maria Pons, proposarà una situació comunicativa a tots els participants i a partir d'aquí els al.lots i al.lotes iniciaran la conversa amb les indicacions dels professors.
Amb nosaltres cada divendres col.laboraran les professores i els alumnes de Cuina, que des de fa dos anys ens elaboren uns berenars que ens endolcen les converses. Avui ens han fet unes coques boníssimes! Agraïm des d'aquí la seva col.laboració!

Animam a tots els alumnes, professors i personal no docent perquè participin en aquesta activitat que es fa cada divendres a la Sala d'actes durant el primer pati.


Un jardí vertical

A.M Andreu


Gràcies a un conveni entre l'IES Calvià i l'Ajuntament, la façana principal del nostre centre exposa de manera permanent un jardí vertical compost de diferents plantes autòctones de Mallorca, com la farigola, el romaní, la falguera, etc.
Aquest jardí forma part d'un projecte que es diu "BetArt" i consisteix a ornamentar edificis emblemàtics i rellevants de la zona. El director, Jaume Balaguer, va proposar el nostre institut perquè es pogués dur a terme aquesta experiència que, a més de tenir una finalitat decorativa, també té com a objectiu la conscienciació medioambiental, ja que està construït amb materials de rebuig, els pneumàtics, que en aquest cas fan la funció de contenidors de les plantes. A més, servirà també com a material d'estudi per part dels alumnes i els involucrarà en el seu manteniment.
El Comissari d'Art que s'ha encarregat de seleccionar els guanyadors del projecte "BetArt" ha confiat en la proposta de Carolina i Américo, que aquest cap de setmana han muntat la paret vegetal. 




Entrevista a Marga Miralles

per Toni Mut i Andreu Fornés


Marga Miralles Sastre (1981, Palma, llicenciada en Enginyeria tècnica de disseny industrial i Enginyeria de materials per la universitat de la UAB) és l'actual cap d'estudis de batxillerat a l'IES Calvià.

- PREGUNTA: Com va a ser la teva etapa com a estudiant? Quan vares saber que volies fer?
- RESPOSTA: En realitat no ho vaig saber fins al darrer moment com la majoria de vosaltres, quan feia BUB i COU, que equival al batxiller d'ara, no tenia ni idea, va ser més bé per descart. Vaig acabar trobant una carrera que me pareixia interessant. Me'n vaig anar a Barcelona i vaig començar a estudiar disseny industrial. Quan vaig acabar disseny industrial trobava que era molt jove per posar-me a fer feina, i com que tenia la sort que a ca nostra me podien pagar dos anys més d'estudis, vaig decidir fer materials, però no perquè tengués vocació sinó perquè en aquell moment era una entre tres o quatre opcions que tenia, i vaig escollir aquesta perquè me va anar bé. No perquè fos una vocació.

- P: Com arribares a l'IES Calvià?
- R: El darrer any de carrera me quedaven uns crèdits de lliure elecció i un company me va proposar fer el CAP, que és un curs de formació del professorat. M'hi vaig ficar sense saber molt bé on me ficava i vaig descobrir allà que m'agradava l'ensenyança. Així, quan vaig tornar a Mallorca vaig decidir preparar oposicions. Vaig tenir molta sort perquè vaig aprovar el primer any, vaig estar un any de professora a Bendinat i ja vaig tenir plaça fixa a Calvià, el segon any de ser professora.

- P: Quants anys duus de professora, fent classe?
- R: (Somriu) Aquest és l'any número vuit.

- P: Quines diferències hi veus respecte de ser professora a ser Cap d'estudis?
- R: Com a professor tens una visió parcial de com funciona un institut i quan estàs com a cap d'estudis comprens moltes coses que no entenies quan eres professora. Simplement les acceptava perquè era com que te venien donades, llavors quan tens un càrrec has de començar a prendre decisions i has de començar a organitzar. És quan entens el perquè es fan las coses com es fan, et planteges que hi ha coses que es poden canviar i de vegades els professors no ho entenen perquè no ho han estat. En canvi, els professors que sí que han estat Cap d'estudis normalment ens entenen molt millor que els qui no. Jo recomanaria a tots els professors que qualque vegada a la seva vida estiguessin en un equip directiu.

- P: De quina manera ha afectat la crisi a l'IES Calvià?
- R: (Pensativa) El govern ha retallat en educació en general. Tenim més alumnes a cada aula però jo crec que l'impacte, en aquest institut almanco -que és el que jo conec-, no ha estat tan greu quant a retallades. Crec que si hi ha algun alumne més per classe, per ventura tenim qualque professor menys del que voldríem, però jo no he notat un canvi significatiu a la feina nostra del dia a dia.

- P: Quines són les teves funcions com a Cap d'estudis?
- R: Bé, jo m'encarrec sobretot de fer els horaris de tot el professorat i de tot l'alumnat,
que és una feina que no faig tota sola; la faig amb els meus companys, encara que jo tengui el pes principal, i és una feina que ens duu des de final de juny, tot el mes de juliol i principi del mes de setembre, que és quan s'han de fer tots els retocs. Després, duc les faltes del professorat, maneig els justificants, pas la informació a Conselleria, i duc la part de gestió de batxillerat o de coordinació dels dos cursos de Batxiller, d'assessorament als alumnes, d'organització dels grups, i després també de Selectivitat.

- P: Què és el que més i el que menys t'agrada de ser Cap d'estudis?
- R: El que més m'agrada és que podem prendre, no només jo, sinó tot l'equip, decisions que veus que afecten el funcionament, en el rendiment dels meus companys professors i dels alumnes, és a dir, que el que tu decideixes acaba tenint un impacte, de vegades ens equivocam i hem de rectificar, però és molt gratificant veure que has pres una decisió que és difícil i que t'ha duit molt d'esforç, i llavors té un benefici perquè als alumnes els va bé, estan aprenent més, perquè els professors tenen una feina més eficient...
El que m'agrada menys és que te trobes a vegades amb realitats difícils, d'alumnes que tenen problemàtiques i que tu no hi pots fer res perquè són coses de la família en què tu no pots incidir-hi i veus que se t'escapa, que tu només pots arribar fins als estudis, el que passa a ca seva tu ja no hi pots fer res i això és difícil d'assumir.

- P: T'agradaria tornar a ser Cap d'estudis l'any que ve?
- R: Si continuam amb el mateix equip sí. M'agrada ser Cap de estudis amb l'equip que tenim. Ara, si estigués amb altra gent segurament et diria que no...

- P: I això per què?
- R: Perquè és una feina en equip, que té molta responsabilitat i si estàs fent feina amb una gent amb qui no t'hi entens no hi ha una coordinació ni enteniment. Crec que ha de ser frustrant, perquè no pots prendre decisions, no pots anar cap endavant, no hi ha bon ambient i, com que tens molta pressió, si no hi ha bon ambient amb els companys, personal i professional, crec que ha de ser molt complicat.

- P: Què creus que té de diferent l'IES Calvià dels altres centres educatius?
- R: Com us he contat, no tenc molta experiència a centres diferents. Pel que ens diu la gent, aquest centre ha canviat molt, més en els darrers anys. Què té de diferent? (pensativa), no ho sé, no tenim molts de batxillers, però els alumnes que tenim són en general bones persones que no presenten conflictes greus de disciplina, i això crea un bon ambient entre alumnes i professors. Crec que això ens diferencia de la resta de centres.

- P: Com explicaries els resultats tan brillants dels alumnes de l'IES Calvià a Selectivitat?
- R: Com he dit no hi ha molts alumnes que arribin a segon de batxiller si ho comparam amb els que comencen primer d'ESO, però els que tenim fan molta feina. És l'élite del nostre institut. També hi ha molta part d'implicació del professorat, i tots junts, amb les seves famílies que també els ajuden i hi estan damunt, al final aconseguim obtenir bons resultats. Són resultats coherents amb els que treuen aquí: un alumne que arriba a segon de batxillerat és perfectament capaç de treure's selectivitat.

- P: Si no fossis cap d'estudis faries vaga?
- R: No perquè com a cap d'estudis puc fer vaga. Cada vegada que es convoca una vaga es convoquen serveis mínims. Jo sóc cap d'estudis adjunta (n'Enrique és el cap d'estudis principal) i jo que tenc dret a fer vaga, però no en faig ni probablement en faci mai.

- P: Estàs d'acord amb la LOMCE?
- R: Estic d'acord amb certs aspectes de la LOMCE que són positius i hi ha certs aspectes que no entenc molt bé com es poden aplicar però no és objecte d'aquesta entrevista.

- P: Com vares reaccionar en saber que no es mantendria el TIL per ésser il·legal?
- R: Be, en aquest centre es va aprovar el projecte lingüístic, que està basat en el TIL i ha estat aprovat pels professors del Consell Escolar. De totes maneres en aquest centre abans del TIL ja es feien classes en anglès: se feia a quart d'ESO Educació Física en anglès, i això entraria dins el TIL, i teníem Seccions Europees que també entrarien en el TIL, però no hi havia cap problema. El que passa és que ara tots els alumnes estan obligats a fer-ho en anglès, i abans, a segon d'ESO almanco, només els qui volien ho feien en anglès.

- P: Què penses de la destitució de la Consellera d'Educació Joana Maria Camps?
- R: Crec que aquesta persona ha estat a un càrrec de molta responsabilitat en el moment més complicat dels darrers vint anys de política educativa. Camps ha pres decisions molts difícils. Crec que ha fet el que se suposava que havia de fer, perquè va ser nomenada pel President. Ha tengut una feina molt complicada i ha aguantat fins que ha pogut. Crec que ha tengut molta valentia.