dissabte, 22 de març de 2014

Llegiu aquest relat! En acabar, l'esperit de lluita s'haurà apoderat del vostre cos i la vostra ment...

Ximaximum

Avui, des de la revista de l'institut, vos volem contar una història verídica sobre la gesta de tres herois èpics. 

Els relat ens el tramet un dels seus protagonistes, que després de l'experiència viscuda, vol deixar constància de les proeses que realitzaren gràcies a l'afany d'un Centurió.

Després d'haver-vos submergit en un món d'extraordinàries aventures i peripècies, vos proposam un joc que consisteix en respondre les qüestions de més avall. Entre tots els que participeu es sortejarà l'honor de compartir amb aquests tres semidéus una deliciosa napolitana a la taverna vinària de l'institut. Agafau el vostre estilet i la vostra tabulae i començau a fer un esborrany amb les respostes i enviau-les a l'adreça iescalviablog@gmail.com (posau a l'assumpte: joc romà).

Si no sou capaços d'imaginar-vos aquesta espectacular història, teniu les fotos penjades, testimoni fefaent de les seves gestes...

Així comença l'extraordinari relat...


El Centurió que va conquerir Alaró...

El Centurió ens va avisar que aquell matí correríem més de 5 hores. Havíem de sortir de Bunyola, pentinaríem alguns dels seus caminois a la Comuna i després seguiríem en direcció a Orient, fins conquerir el Castell d'Alaró. Encara que no ho volíem reconèixer, estàvem espantats només de pensar-ho, almenys jo. L'altre legionari que tenia al meu costat, l'únic company a banda de l'oficial, no protestava mai i sempre veia la part positiva de tot.

El nostre cap és estricte, metòdic i determinat. És un ex-gladiador que no suporta la idea de rendir-se, només el pensament de fer-se enrere li provoca urticària a la pell. La seva caparrudesa em feia passar por abans d'una de les seves marxes, però és veritat que la seva força i generositat ens calmava a tots i ens feia sentir que el podíem seguir on fos. Així era el centurió Ibanyix.

La seva musculatura està tan treballada que necessita una cosidora de la mateixa Roma que li faci uns calçons i samarreta fetes a mida. Diuen que malgrat el pes dels seus quàdriceps i bíceps ha corregut tota la Tramuntana només en un dia i una nit! Hi ha d'altres que asseguren que ho ha fet en dues batalles seguides i ho tornarà a fer probablement aquesta primavera. Aquestes són algunes de les llegendes que conten de l'home que avui ens comanda.


El meu company de fila prové dels batallons de Sóller i la muntanya és ca seva. És lleuger i ràpid com un ropit. Qualsevol ordre del Centurió li pareix fàcil i fins i tot divertida. Res li fa por. D'aquest Edux de Deià diuen que només menja el fruit d’arboceres i es posa màscares per recitar els clàssics grecs a les places de ciutat. Per tots els déus, estic amb una colla de tronats!


Un carruatge públic ens va dur fins al poble de Bunyola on vàrem començar la nostra missió. Vàrem caminar pels carrerons empinats del poble fins agafar la sendera que ens duria al camí des Grau. El Centurió Ibanyix ens donava ordres i no acceptava queixes. "Endavant" repetia sense aturar-se.



La pujada transcorria per dins un alzinar ombrívol però preciós, recobert de molses, líquens i arboceres que ens duien a escenes d'herois i princeses de contes. No ve malament deixar volar la ment perquè el desnivell és important...


Als costats, ens veien passar, bocabadats, forns de calç, rotllos de sitja i un antic aljub.


No vàrem trobar gent del poble, ni carboners, ni caminants. Només les deposicions que indicaven la presència de martes o genetes, però ben amagades de  la llum del dia i del  vent que enviava la ira dels déus.

Quan vàrem arribar dalt, el nostre cap ens assenyalà un cim i ens digué que no ens podíem perdre el Penyal d'Honor, hi pujàrem i ... tenia raó una altra vegada perquè la vista era impressionant: Sa Gubia i el Coll de Sóller.


Desférem  camí i seguírem patrullant la Comuna. Una parella de milans ens vigilava des del cel. Llavors tocava una baixada llarga cap al Torrent de Coanegra. Les baixades varen ser l'únic moment que el Centurió va perdre la iniciativa de la marxa, el guepard del meu soci i jo vàrem aprofitar la seva momentània feblesa i vàrem passem davant. El varem esperar a baix amb un somriure, requerint la seva aprovació d'entrenador i ens contestà amb una carota que volia dir "ja me les pagareu a la pròxima pujada". I així va ser.

La pujada fins al Salt dels Freus va ser difícil. Ibanyix imposava un ritme demoledor i continu, sense descans i sense canvis de ritme. Fins i tot, el botar content del legionari Edux va minvar. Per Tutatis, la tanqueta militar Ibanyix i un vent dels averns ens feien sentir immersos en una guerra. El pendent fins el Pas de s'Estaló es va convertir en un aperitiu difícil d'empassar per a nosaltres, cap problema per al nostre guia, que reia des de dalt mentre ens esperava i gaudia de les vistes de la Vall d'Orient.

Tres hores després de sortir, menjàvem un bocí de pa i ens servien un beuratge dolç amb els nostres noms, al pati d'una parada de postes a Orient, a l'aixopluc d'aquell vendaval.


Ens canviàrem de cuirassa i encaràrem la pujada a Alaró, baixàrem fins Es Verger, on jo finalment vaig presentar la meva retirada oficial al comandant, i vaig manifestar la meva intenció d'atacar el cim del Castell d'Alaró en una quàdriga. Els altres dos membres de l'expedició, valents i incansables, varen agafar la pujada més vertical cap al castell.
Ja dins el refugi, devora la llar de foc, sentint com bufava el vent defora, i pensant  en els penya-segats que ens envoltaven, agafem una bona gerra de civada fermentada i li donem l'enhorabona i les gràcies al nostre líder.


Ara no puc fer més que imaginar-me el gloriós general dempeus sobre un carruatge, estirat per blancs cavalls.


Amb una mà agafa el ceptre de marfil coronat amb una àguila d'or i a l'altra una branca de llorer, símbol de la victòria. Un esclau, col·locat just darrere d'ell, sosté una corona de llorers sobre el seu cap. Es considera el triomfador com un déu, però l'esclau, per tal que no oblidi la seva condició d'home, li diu a cau d'orella: "Recorda que ets mortal..."


Qúestionari per al més hàbil soldat d'infanteria de la fortalesa IES Calvià
1. Com es deia, a l'Antiga Roma, el lluitador professional en els espectacles romans?

a. legionari
b. gladiador
c. centurió

2. Què és una arbocera o arboç?
a. arbre
b. flor
c. arbust

3. Quina paraula és sinònima d'aljub?

a. safareig
b. planta silvestre
c. caseta

4. A quina beguda es refereix el narrador en dir "civada fermentada"?

a. aigua
b.cervesa
c. vi

5. Quan parla de "cuirassa" el narrador es refereix a la samarreta. Però, sabries dir què pesava, més o menys, la cuirassa que portaven els soldats romans...?

a. 2 quilos
b. 3 quilos
c. 5 quilos 

6. Què és una "quàdriga"?

a. carro tirat per quatre cavalls
b. una de les quatre torres de vigilància d'una fortalesa
c. grup de quatre legionaris

7. Qui creus que són els tres herois que han viscut aquesta gesta i ens l'han volgut transmetre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada