dilluns, 22 de desembre de 2014

dimarts, 16 de desembre de 2014

Intercanvi amb Alemanya

Els alumnes de la matèria d'alemany han estat rebuts pel director de l'institut Herzog Christoph Gymnasium,a Beilstein, on passen un dies coneixent el sistema educatiu alemany i fent amistats.




Simulacre d'incendi a l'IES Calvià


dimarts, 9 de desembre de 2014

TAPAS DE CINE



GRAN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ DE LA IV CURSA SOLIDÀRIA DE L'IES CALVIÀ!

Des de fa quatre anys la Comissió de solidaritat de l'IES Calvià organitza una cursa solidària per tal de recaptar fons per ajudar Save the children, una organització no governamental que té com a objectiu ajudar els nins i nines en temes relacionats amb la salut, la nutrició, la qualitat educativa, l'explotació laboral infantil, etc.

L’IES Calvià hi col·labora fent que siguin els mateixos participants a la cursa (alumnes i professors) que paguin 1 euro, que va destinat íntegrament a aquesta organització. Enguany s’han recaptat al voltant de 800 euros.

El recorregut ha estat de tres quilòmetres i hi han participat els alumnes de tots els nivells educatius, professorat i personal no docent. Els nins i nines de 5è i 6è de l'escola Puig de Sa Ginesta i Puig de Sa Morisca, acompanyats pels seus mestres i cap d'estudis, també hi han volgut col·laborar.
Els guanyadors de la cursa han estat els següents:
Alía Ibesadiken, Unai Limón i Beatriz Brocal (Primària) ; Ángel Calderón, Toni Llabrés i Luís Muñoz (1r d’ESO); Cameron Ramírez, Nathan Harris i Xavi Marín (2n d’ESO, categoría masculina); Llucy Frazer, Lucía Lozano i Alicia Weisbach (2n d’ESO, categoría femenina); Pablo Alfaro, Blaine Davies i Gabriel Vives (3r d’ESO, cat.masc.); Laia Rayó, Camila Kevkinova i Aitana Mendoza (cat.fem.); Eric Blázquez, Sebastián Rodríguez i Dani Blázquez (4t d’ESO/bat./cicles, cat.masc); Eva Jaume, Lucía Antelo i Georgina Griffin (4t d’ESO/bat./cicles, cat.fem.); Eduard Moyà, Ximo Soler i Pedro Delgado (professorat, cat.masc.) i Núria Rosselló, M.José Rodríguez i Lina Serrano (professorat i personal no docent).
Des d'aquí volem felicitar tots els guanyadors, així com els participants i especialment donar l'enhorabona als organitzadors i col·laboradors: Alfonso Navarro, Emilio Ibáñez, Ximo Soler, Xisca Cuart i Juanjo González.


dijous, 4 de desembre de 2014

Balear Skills: fotos

ENTREVISTA A JAUME ROSSELLÓ, GUANYADOR DE BALEARSKILLS

Malgrat que Jaume Rosselló, guanyador de Balearskills, està molt ocupat a la cuina (és alumne de 2n de Grau Mitjà de Cuina i Gastronomia), ens ha concedit una entrevista que tot seguit reproduïm.

A.M. Per què vas decidir estudiar Cuina?
J.R. Els meus padrins eren cuiners a un hotel que tenien al Port d'Andratx, així que podríem dir que em ve d'herència.

A.M. Com va ser que vas voler participar al Balearskills? Creies que guanyaries?
J.R. Van ser els professors que ho van decidir, creien que ho podria fer bé. En cap moment vaig pensar que guanyaria.

A.M. Quins plats vas fer i per què els vas triar?
J.R. Bé, de fet va ser n'Olivia Caballero i el grup de Grau Superior de Cuina que van pensar quin plat podia elaborar a partir dels ingredients obligatoris. De primer vaig fer guatlles amb xocolata i de postres un gelat invertit de mousse amb mascarpone.

A.M. Què suposa haver guanyat la competició?
J.R. Suposa participar com a representant de les Illes Balears a la competició que es farà a nivell estatal, l'Spainskills, així que hauré de competir amb la resta de comunitats.

A.M. Quan se celebrarà i quin plat cuinaràs?
J.R. Crec que serà al mes d'abril, però encara no tenim les bases ni el programa concret, però sé que seran quatre dies molt intensos a Madrid i que un membre del jurat del Balearskills i n'Olivia m'ajudaran a elaborar-lo.

A.M. I si guanyassis...
J.R. Uf, és molt difícil, no m'ho puc imaginar. Però si fos així, llavors hauria de competir amb la resta de guanyadors d'Europa.

A.M. Quin plat és el que prefereixes cuinar? I de dolç, què t'agrada fer?
J.R. Bé, m'agrada cuinar qualsevol plat fet amb arròs: paella, arròs brut, etc. I també m'agrada la carn, l'entrecot especialment. Pel que fa al dolç no en som especialista, però sí que m'agrada elaborar postres de rebosteria moderna, més exòtics, no tant els tradicionals de tota la vida.


A.M. Recomanaries venir a estudiar Cuina en aquest centre? Per què? Què és el que t'agrada més?
J.R. Clar que sí, sense dubtar-ho un moment ho recomararia. L'ambient és molt bo, les instal.lacions són noves i modernes i el professorat també és molt bo. Enguany els meus professors de Cuina són na Diana Caballero i en Jesús de Cima.

A.M. Moltes gràcies per la teva amabilitat i bona disposició. I molta sort!
J.R. A vosaltres!


dimarts, 2 de desembre de 2014

ELS SEGONS DE BATXILLERAT JA PENSEN EN EL SEU FUTUR!






 

Paula Roig Moreno 2nbat. A
Dimecres passat, dia 19 de novembre, les classes de segon de batxiller van sortir del centre a les 11:00 del matí per anar al Poble Espanyol de Palma. El motiu va ser assistir a la jornada organitzada per “Orienta Unitour”, que tenia com a objectiu assessorar i orientar l’alumnat a l'hora d’escollir els seus estudis de grau.
Així, van tenir l'oportunitat de consultar les principals universitats espanyoles, tant públiques com privades, i resoldre tots els dubtes, com ara les beques, les sortides professionals, les notes de tall, els acords internacionals… Les diferents universitats tenien el seu punt d'informació en una sala, amb una taula informativa, per donar una atenció personalitzada a cadascun dels interessats.
Durant l'Unitour els assistents van ser aconsellats per triar l'elecció correcta de cara als seus estudis futurs. A més a més, l'assistència era totalment gratuïta. Així doncs, esperem que la visita servís d’ajuda als nostres joves i que ara tinguin les idees més clares!

  

dimarts, 25 de novembre de 2014

Sortida a la Seu de Palma

Miguel Durán. 2n ESO C.

Avui, dematí, hem anat a la Seu de Palma. L'excursió ha començat a les nou i ha conclòs a les dues. Primerament, de vuit a nou, la nostra professora de socials ens ha explicat què faríem i ens ha parlat de la Seu.
La Seu és una estructura de pedra que fa 40 metres d'alt, 30 d'ample i 60 de llarg, aproximadament. Servia per adorar la Mare de Déu. La catedral de Palma és d'estil neogòtic i la va fer construir en Jaume l.
Després hem agafat l'autocar i quan hem arribat a la catedral ens han deixat una estona per fer un tomb pels voltants. Un grup hem anat pel centre històric. Al centre històric hi havia moltes edificacions antigues.
Quan ens hem adonat que era l'hora ens hem afanyat i hem tornat a la Seu.
Hem entrat i la guia ens a explicat com es va construir la catedral.
En acabar hem fet un taller d'escriptura antiga. En concloure ens hem dirigit cap a l'autocar i ha finalitzat la sortida.

     

I avui...jugam a mocadoret!

Les imatges del pati d'avui: jugam a mocadoret.
Visca Sant Antoni!





II Mini olimpíades de joc tradicionals

El proper Sant Antoni se celebrarà la II Mini olimpíada de Jocs populars tradicionals. Us anirem informant més endavant de com participar. Visca Sant Antoni!




ESPAI
c r e a t i u


II Mini olimpíades de Jocs populars tradicionals

16 de gener foguerons i jocs per
SANT ANTONI a l'IES CALVIÀ

Fem caliu per Sant Antoni

Els dimarts tenim un primer pati ben entretingut per preparar-nos per Sant Antoni. Fins la seva celebració, el dia 16 de gener, cada dimarts tendrem preparat un joc popular tradicional: tirar corda, el mocadoret...

Us deixam unes imatges del joc de la setmana passada: tirar corda.

VISCA SANT ANTONI!




Balearskills a la premsa

El Diario de Mallorca es va fer ressò del concurs de cuina celebrat al nostre institut la setmana passada. Aquí us deixam el retall de premsa.



Cursa solidària

Alumnes, professors i personal no docent!
LA COMISSIÓ DE SOLIDARITAT DE L'IES CALVIÀ JA PREPARA LA IV EDICIÓ DE LA CURSA SOLIDÀRIA QUE SE CELEBRARÀ DIA 5 DE DESEMBRE A PARTIR DE LES 11.00 !

Des de fa quatre anys l'IES Calvià celebra una cursa solidària per tal de recaptar fons per ajudar Save the children, una organització no governamental fundada el 1919 a Londres per Eglantyne Jebb, amb l'objectiu d'ajudar els nins refugiats i desplaçats per tota Europa després de la Primera Guerra Mundial. Poc després de la fundació de Save the children es van crear associacions a altres països, com Suècia, Austràlia i Canadà. L'Aliança Internacional Save the children és present a 120 països, on desenvolupa programes relacionats amb la salut, la nutrició, la qualitat educativa, l'explotació laboral infantil, etc.

Actualment aquesta cursa es fa a molts països anglosaxons, tot i que hi ha un sponsor que la patrocina. La nostra manera de col.laborar-hi és fent que siguin els mateixos participants a la cursa que paguin 1 euro, que va destinat íntegrament a aquesta organització.

Enguany el recorregut serà d'uns 3 quilòmetres i hi poden participar els alumnes de tots els nivells educatius, professorat i tothom que vulgui. Esperam també els nins i nines de 5è i 6è de l'escola Sa Ginesta, Ses Quarterades i Morisca.

Recordau que us heu d'inscriure al vestíbul de l'institut en temps de pati. Vos esperam a tots i desitjam també que la recaptació superi la de l'any passat!



dimarts, 18 de novembre de 2014

Balearskills 2014

Avui celebram a les nostres cuines la competició Balearskills a les modalitats de cuina, pastisseria i cocteleria. Els participants provenen dels centres de fomació professional de Palma (Juníper Serra, Josep Sureda i Blanes), Son Servera, Alcúdia, Sóller, Menorca (M.A. Cardona) i el nostre institut, IES Calvià.





Projecte de recerca: la celiaquia

A l'assignatura Projectes de recerca de 2n de batxillerat, hem investigat sobre la malaltia celíaca i hem realitzam una enquesta que tot seguit vos comentam.


Andrés Cózar Piña i Daniel Moreno Segovia , 2n bat. B
 
Què és la celiaquia?
Enquestes
Hem fet gairebé 200 enquestes, 100 a l'institut, i altres 100 al carrer a persones adultes. Amb aquestes enquestes preteníem saber el coneixement que té la gent sobre aquesta malaltia, si saben en què consisteix i si saben els aliments que pot i no pot menjar un celíac. En realitzar les enquestes ens hem adonat que gairebé ningú coneix aquesta malaltia, ens hem quedat una mica impressionats, ja que només un 10% dels enquestats han sabut explicar què és la celiaquia, tot i que hi ha un alt percentatge de celíacs a Espanya, un 1%, cosa que significa més d'un milió de persones. Per això us passem la següent informació en què us expliquem què és i com es cura.
La celiaquia, o malaltia celíaca, és una malaltia crònica de l'aparell digestiu, que es caracteritza per una intolerància permanent a una proteïna anomenada gluten, que es troba en els cereals (blat, civada, ordi o sègol). Quan el pacient ingereix aliments que contenen gluten, es lesiona el revestiment de l'intestí prim, el qual redueix la seva capacitat per absorbir nutrients. Sense tractament, les persones afectades per aquest trastorn pateixen malnutrició i diverses malalties associades.
Qualsevol aliment ingerit se sotmet a un procés de digestió que serveix per degradar el menjar en partícules més petites, perquè després aquestes puguin ser absorbides. L'absorció d'aquestes partícules es fa a l'intestí prim i, perquè això passi, és necessària l'existència de vellositats, que són una mena d'arrels molt petites que pengen a l'interior de l'intestí. Quan la longitud de la vellositat es redueix, l'absorció s'escurça, cosa que té com a conseqüència una mala nutrició. Això és el que passa en la malaltia celíaca, en la qual es produeix una reducció de la mida de les vellositats intestinals com a resultat de la intolerància al gluten.
Símptomes i diagnòstic de la celiaquia
Els símptomes de la malaltia celíaca són nombrosos i diversos, i poden canviar considerablement d'una persona a una altra. En els menors de dos anys, per exemple, és habitual que estiguin irritables, que tinguin nàusees, vòmits i diarrees, i que el seu pes i desenvolupament físic sigui menor de l'esperat per a la seva edat. Els adults, en canvi, solen presentar fatiga, molèsties abdominals (dolor, distensió, meteorisme) i anèmia.
Les manifestacions més característiques de la malaltia celíaca són:
Diarrea, pèrdua de pes, anèmia, deposicions freqüents, toves, greixoses, pàl·lides i pestilents, dolor abdominal, inflor, gasos, indigestió, canvi de caràcter, dolors d'ossos i articulacions, rampes musculars, fatiga, depressió, retard de creixement en els nens, úlceres bucals, vòmits i restrenyiment, menstruacions irregulars, ungles fràgils o pèrdua de cabells.
Diagnòstic de la celiaquia
Per al diagnòstic de la malaltia celíaca és imprescindible realitzar almenys una biòpsia intestinal (extracció d'una porció de teixit de l'intestí prim per comprovar si es troba afectat), i l'estudi histològic d'una mostra de mucosa obtinguda del final del duodè , en la qual s'observin lesions pròpies d'aquesta malaltia, ja que certs símptomes (diarrea, dolor abdominal, etc.), juntament amb alteracions analítiques (anèmia, pèrdua excessiva de greixos a la femta ...), només poden fer sospitar la presència d'aquesta malaltia, però per confirmar el diagnòstic és inevitable fer una biòpsia intestinal.
Tractament de la celiaquia
El tractament de la celiaquía consisteix a seguir una dieta estricta lliure de gluten de per vida. Això permetrà una recuperació de les vellositats intestinals, que tornaran a tenir una grandària normal. Una vegada que s'ha eliminat el gluten de la dieta, es pot apreciar una millora dels símptomes en un parell de setmanes, i en uns mesos el pacient aconsegueix un bon estat nutricional, però poden passar dos anys fins que les biòpsies de duodè siguin completament normals.
Evolució de la celiaquia
Una vegada que la persona segueix un tractament mitjançant una dieta estricta exempta de gluten pot portar una vida normal, llarga i saludable, sempre que no hagi patit un dany irreversible abans que se li diagnostiqués la malaltia.
És molt important que els celíacs prestin atenció als aliments que consumeixen, ja que entre el 70% i el 80% dels productes alimentaris manufacturats contenen gluten. Això es deu al fet que el gluten s'empra en l'elaboració de conservants, espessidors, colorants, aromes i condiments i, per tant, pot estar present en salses, sopes, carns fredes, arrebossats, conserves, etc.
Complicacions de la celiaquia
Els celíacs han de tenir molta cura en l'elaboració dels seus menús, ja que entre el 70% i el 80% dels productes alimentaris manufacturats contenen gluten.
Els celíacs que no segueixin estrictament una dieta sense gluten o abandonin el tractament, poden patir complicacions que poden arribar a ser mortals. Es poden desenvolupar les següents afeccions associades: algun tipus de càncer intestinal, trastorns autoimmunitaris, fractures, osteoporosi, avortament espontani, infertilitat, anèmia.

Una altra visió de la sortida d'Es Baluard

Paula Cozar, 1r batxillerat
Va ser aquesta la pregunta que ens va acompanyar durant tota la visita del passat dimecres a Es Baluard i els guies del museu van cercar en nosaltres una resposta. Així, la nostra visita va començar amb la introducció d'un famós falsificador hongarès, Elmyr de Hory, que després de la seva mort va arribar a considerar-se un veritable pintor.
Irene, una de les guies, ens va mostrar un quadre seu i alhora el va comparar amb un altre en el qual possiblement s'havia basat. Després de comentar les semblances i diferències entre tots dos,vam comprendre que aquell home no era que plagiés una escena, no es tractava que retratés al mil·límetre el primer quadre, sinó que ell ho feia servir com a inspiració perquè a partir d'aquest primer esbós, d'aquest quadre d'un altre artista, pogués crear la seva pròpia obra, encara que estigués marcada per influències d'altres pintors.
No obstant això, ni els més reconeguts de la pintura s'han abstingut de millorar alguna creació seva sense haver-li fet una ullada abans a la d'un altre; és aquí quan passem a parlar de Joan Miró, que també havia adquirit abans un quadre en el qual després va exercir diverses modificacions. És a dir, hi va aplicar el toc de creativitat per excel·lència, el seu punt de personalitat. Afegint-li, a més, la seva signatura. Seguidament, ens van parlar d'un altre artista, aquest de Mallorca, que copià la manera de procedir del mític Hory, partint de les idees d'un altre per després adaptar-les al llenç, fent-les seves.
Molts van seguir, doncs, l'exemple d'Elmyr i van fer de la falsificació el mitjà per guanyar-se la vida. S'han imitat tota mena d'obres, des de les més famoses -com per exemple, la imitació d’uns plats de ceràmica de Picasso que van veure a la nostra visita- a les menys reconegudes.
Els guies ens van ensenyar que no només veiem falsificacions en l'art de la pintura, sinó que també els fotògrafs les fan sovint. Imatges tretes per diversos fotògrafs feien servir tant marques potencialment importants del món del mercat, muntatges que criticaven particularitats del nostre segle -exemple, la planificació- com a assumptes o fons ja reflectits en altres treballs però aplicant-los una nova forma. I tot això per demostrar-nos que, independentment d'haver partit d'una base anterior, un pot transmetre el mateix ensenyament, fer arribar a l'espectador els seus sentiments, que qualsevol altre que hagués concebut per si mateix la idea de la seva creació.
Per aquesta raó, tots dos bàndols haurien de tenir el seu merescut reconeixement.
Per finalitzar la nostra visita, tota la classe vam fer un joc. Primerament, per grups vam presentar una fotografia d'un determinat tema i vam haver d'explicar què reflectia (què inspirava) i quines imitacions se n'havien fet; realment va constituir un debat més polèmic parlar dels plagis. Més tard i continuant amb les mateixes qüestions, vam realitzar un altre exercici que va consistir en què, mitjançant etiquetes de color verd i blanques, havíem de marcar sobre el nostre cos quines eren les nostres particularitats i què era allò copiat dels altres. Va ser una bona experiència, ja que ens va permetre conscienciar-nos que moltes de les nostres qualitats, els hàbits que tenim i hem considerat únics, vénen donats pel que veiem del nostre voltant.


L'espectacle del vuit

Pepa Soriano (professora de Fotografia). 
 
El que s'anomena "l'espectacle del vuit" és un fenomen realment extraordinari. Un espectacle de llum impressionat. A l'interior de la Seu, els dies en què lluu el sol, la projecció de la rosassa major es posa just davall de la rosassa de la façana principal, fet que dóna lloc al que anomenem «l'espectacle del vuit».

Hi ha dues dates a l'any en què es pot contemplar, el 2 del 2, festa de la Calàndria, i l'11 de l'11, festa de Sant Martí, a partir de les 8:00h.

Dimarts passat era 11 de l'11, i com que el mot fotografia significa escriure amb la llum, allí estiguérem els alumnes i professors de Fotografia del centre per immortalitzar aquest fet, molt relacionat amb la nostra tasca.

El dia, un poc ennigulat, no va acompanyar molt, ja que de vegades el sol s'amagava i no poguérem gaudir de manera continuada de l'espectacle de llum i color. Però així i tot, vos deixem una mostra d'aquest fantàstic esdeveniment i vos recomanem que no vos el perdeu el pròxim mes de febrer.

 
Curiositats relacionades amb aquest espectacle.

VUIT. La tradició cristiana compta amb l'expressió «octava dies». Els antics escriptors cristians, en afegir un dia més als set dies naturals de la setmana, atorgaven al «vuitè dia» la categoria d'un temps més enllà de tot temps, el temps de l'eternitat, el cel. Fixeu-vos (la propera vegada que aneu a la Seu) que els 14 pilars són octagonals.

ROSASSA. El nom deriva de llatí rosa. Notem que hi una invocació en la lletania del rosari que és «rosa mística» i que en el centre de la rosassa de la façana principal figura la "M" de Maria Verge, la Titular de la Seu. La rosassa major, composta de 24 triangles equilàters (12 dels quals retallats per la circumferència perimetral) i que assoleix 40 m d'alçada, amb 11,33 metres de diàmetre interior (si sumem la traceria són 11,85m) i 100,82 metres quadrats de superfície, 129 peces de pedra de marès i 1116 peces de cristall acolorit, és una de les més grans de la Cristiania. Realitzat en temps del bisbe Antoni de Galiana (1363-1375) se l'anomena «oculus» o «ull del gòtic».

PEDRA I RELLOTGE. La rosassa funciona durant moltes hores del dia com a rellotge. Així com els seus rajos van posant-se sobre el mur esquerre, la façana principal o l'altre mur, hom pot saber en quin moment del dia es troba.
SIMBOLISME. A la Seu de Palma queda molt diàfan el simbolisme de la llum. Jesús diu «Jo som la llum del món» (Jn 8,12) i els seus seguidors, en el Credo, ens referim a Ell com «lumen de lumine», llum de llum. Els 62 finestrals i les 5 rosasses obertes a la lluminositat mediterrània avalen el títol de «Catedral de la llum».



Erasmus+ y el IES Calvià: "un proyecto de internacionalización"

Verónia Álvarez, profesora de Economía. 

El IES Calvià ya tiene su proyecto Erasmus+. A partir de este curso 2014-15, seis alumnos de Grado Medio de Gestión Administrativa, Imagen y Sonido y Cocina , tendrán la oportunidad de realizar un mes de sus prácticas formativas en el Coleg Cambria, situado en Wrexham, un bonito pueblo de Gales. Este centro de acogida cuenta con una agencia de viajes, un estudio de televisión, así como un restaurante que ponen al servicio de los alumnos que quieran mejorar su formación práctica.
Nuestros profesores también se apuntan a la experiencia de movilidad, un total de tres, mediante su participación en una actividad conocida como "jobshadowing", que les permitirá acceder a nuevas formas de gestión y prácticas formativas y metodológicas en el centro laboral.





El sistema solar: exposició de 1r d'ESO




dimarts, 11 de novembre de 2014

Art de la mar

Els alumnes de Plàstica de 4t d'ESO han pintat damunt pedres temes marins. Les podeu admirar en el vestíbul de l'institut.





Berenars a l'institut

Cada dimecres i divendres, podem berenar al menjador de Cuina. Els alumnes de FP bàsica preparen menjar dolç i salat. BON PROFIT!



dimarts, 4 de novembre de 2014

Els professors reciclam!

Els nous cartells de la sala de professors ens recorden com reciclar.

Visitam Es Baluard

Anastasia Tretiyak. 1r de bat.B.  
 Dimecres passat el grup de 1r de batxillerat B vàrem anar al Museu d’Art de Palma ,Es Baluard. El professor d’Història, Joan Valls, ens va organizar aquesta visita i va venir amb nosaltres. També ens va acompanyar la professora de Llatí. Quan vàrem arribar vam passejar mitja hora per fer una mica de temps, ja que havíem arribat prest.
Pel seu aspecte ja s’entenia que era un museu d’art, sobretot per les figures estranyes que vàrem veure. Les guies ens van dir que aquestes parets tenen uns 400 anys.
Em va sorprendre molt això i vaig pensar que anteriorment construïen uns edificis molt més forts i més bonics que els que construeixen ara, tenint en compte tota la tecnologia de què disposem. Hauríem de poder construir edificis millors que en èpoques passades,però per qualque raó no fem això. Després ens van presentar l'exposició que ens interessava a nosaltres.
Es deia “La Implosió”. Tractava de còmics representats juntament amb obres d’art. També parlaven de falsificadors, de copistes i dels pintors que varen apropiar-se dels quadres d'altres pintors no coneguts.
El primer que vam observar varen ser dues obres, un quadre i un dibuix amb moltes semblances. El quadre va ser signat pel pintor, cosa que significa que és autèntic i el dibuix és sense signatura, però per les semblances que hi havia es pot dir que el pintor d’aquest dibuix va ser un falsificador, ja que va utilizar l’estil de l'altre pintor en el seu dibuix. El còmic que envolta cada quadre és com la història d’ells mateixos. A partir d’aquests còmics podem entendre de quina manera han arribat al museu.
El següent que vàrem veure va ser un quadre de Joan Miró, el qual es va apropiar d’un quadre d’un pintor desconegut. Va utilitzar el quadre d’aquest pintor, de tres cavalls, com a base per a la seva obra representativa.
Més tard vàrem veure els plats falsificats, fets per un artista que té un estitl semblant a Picasso. Al costat hi havia un plat autèntic de Picasso.
Després vàrem veure un còmic el missatge del qual era que un perruquer estava tan orgullós del seu treball que va pensar que el que havia fet era una gran obra d’art.
Per acabar ens van mostrar unes fotografies que els seus autors varen fer copiant expressament un tema determinat, com per exemple una foto que imita el conegut quadre de la “Santa Cena”, de Jesús i els dotze apòstols.
Abans de partir i tornar a l'institut vaig fer més fotos del paisatge que es veia des de la terrassa.
Aquesta sortida ha estat molt interessant, però el que no m ’ha agradat gens és que no ho hem vist tot. Només ens han parlat d'unes poques obres. M’agradaria tornar a aquest museu una altra vegada per veure més obres.








dimarts, 28 d’octubre de 2014

Sabeu d'on prové la tradició mallorquina dels rosaris ensucrats de Tots Sants?

Aquesta setmana els alumnes de 1r d'ESO han jugat al bingo, però en comptes de jugar amb números ho han fet amb paraules. Aprofitant que s'acosta la festa de Tots Sants, els guanyadors han passejat al coll un rosari de llepolies.

La diada de Tots Sants a Mallorca té un protagonista dolç destacat: els rosaris ensucrats, uns grans collarets fets de llepolies que els padrins regalen als fillols aquest dia. Els nins i nines els exhibeixen durant tot el dia amb orgull i els acaben devorant amb golafreria.
Aquest collaret, anomenat rosari ensucrat o rosari de llepolies, combina, al voltant d’un mateix cordill, llepolies dolces com bombons i caramels, amb altres peces fetes amb les fruites pròpies de Tots Sants, panellets de castanyes, ametlles, pinyons, avellana, carabasses, etc. Aquest conjunt de peces enfilades, que imita un rosari, també inclou una peça rodona més grossa que la resta, anomenada patena i que es posa com a medalla. La patena és una rodanxa de fruita seca (sovint de carabassa) o de confitura, tot i que modernament també és de xocolata i imita una moneda. 
La tradició dels rosaris ensucrats prové, com els panellets, de les ofrenes que antigament es feien als morts per Tots Sants amb productes derivats de la farina cuita al forn combinada amb els fruits d’aquest temps. Els rosaris són una evolució d’aquest costum festiu consistent en posar sobre les sepultures aquestes menges que hom creia que ajudaven les ànimes dels morts a sobreviure durant el seu viatge. 
El costum de regalar aquest collaret dolç de padrins a fillols és originari de Palma , però s’ha estès a tota l’illa de Mallorca. 


dijous, 16 d’octubre de 2014

BA-KE

A todos los seguidores de TA-KE: se acabó el veranito y hemos vuelto tan salados como antes y ahora, un pelín más dulces también.

A partir de octubre somos BA-KE: panadería y pastelería a granel y por pedido en el IES Calvià.


Además,ahora también abrimos cafetería y nos llamamos: Take_a_break.

A partir de octubre podéis venir los martes y miércoles a disfrutar vuestra pausa con nosotros. 
Encontraréis productos de BA-KE y vuestros breaks tendrán más sabor que nunca!

Nos encontraréis en  Facebook:  Ba-Ke

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Avui hem començat els Berenars en català 2014-15 !

A.M.Andreu

Avui, 10 d'octubre, hem començat el programa de converses lingüístiques en català. És un projecte que el Departament de Llengua Catalana organitza des de fa dos cursos per tal que els nostres alumnes practiquin la llengua a nivell oral, amb el suport dels professors i dels alumnes catalanoparlants o dels qui tenen més fluïdesa i volen ajudar els companys que presenten més mancances lingüístiques. La coordinadora del projecte, na Maria Pons, proposarà una situació comunicativa a tots els participants i a partir d'aquí els al.lots i al.lotes iniciaran la conversa amb les indicacions dels professors.
Amb nosaltres cada divendres col.laboraran les professores i els alumnes de Cuina, que des de fa dos anys ens elaboren uns berenars que ens endolcen les converses. Avui ens han fet unes coques boníssimes! Agraïm des d'aquí la seva col.laboració!

Animam a tots els alumnes, professors i personal no docent perquè participin en aquesta activitat que es fa cada divendres a la Sala d'actes durant el primer pati.


Un jardí vertical

A.M Andreu


Gràcies a un conveni entre l'IES Calvià i l'Ajuntament, la façana principal del nostre centre exposa de manera permanent un jardí vertical compost de diferents plantes autòctones de Mallorca, com la farigola, el romaní, la falguera, etc.
Aquest jardí forma part d'un projecte que es diu "BetArt" i consisteix a ornamentar edificis emblemàtics i rellevants de la zona. El director, Jaume Balaguer, va proposar el nostre institut perquè es pogués dur a terme aquesta experiència que, a més de tenir una finalitat decorativa, també té com a objectiu la conscienciació medioambiental, ja que està construït amb materials de rebuig, els pneumàtics, que en aquest cas fan la funció de contenidors de les plantes. A més, servirà també com a material d'estudi per part dels alumnes i els involucrarà en el seu manteniment.
El Comissari d'Art que s'ha encarregat de seleccionar els guanyadors del projecte "BetArt" ha confiat en la proposta de Carolina i Américo, que aquest cap de setmana han muntat la paret vegetal. 




Entrevista a Marga Miralles

per Toni Mut i Andreu Fornés


Marga Miralles Sastre (1981, Palma, llicenciada en Enginyeria tècnica de disseny industrial i Enginyeria de materials per la universitat de la UAB) és l'actual cap d'estudis de batxillerat a l'IES Calvià.

- PREGUNTA: Com va a ser la teva etapa com a estudiant? Quan vares saber que volies fer?
- RESPOSTA: En realitat no ho vaig saber fins al darrer moment com la majoria de vosaltres, quan feia BUB i COU, que equival al batxiller d'ara, no tenia ni idea, va ser més bé per descart. Vaig acabar trobant una carrera que me pareixia interessant. Me'n vaig anar a Barcelona i vaig començar a estudiar disseny industrial. Quan vaig acabar disseny industrial trobava que era molt jove per posar-me a fer feina, i com que tenia la sort que a ca nostra me podien pagar dos anys més d'estudis, vaig decidir fer materials, però no perquè tengués vocació sinó perquè en aquell moment era una entre tres o quatre opcions que tenia, i vaig escollir aquesta perquè me va anar bé. No perquè fos una vocació.

- P: Com arribares a l'IES Calvià?
- R: El darrer any de carrera me quedaven uns crèdits de lliure elecció i un company me va proposar fer el CAP, que és un curs de formació del professorat. M'hi vaig ficar sense saber molt bé on me ficava i vaig descobrir allà que m'agradava l'ensenyança. Així, quan vaig tornar a Mallorca vaig decidir preparar oposicions. Vaig tenir molta sort perquè vaig aprovar el primer any, vaig estar un any de professora a Bendinat i ja vaig tenir plaça fixa a Calvià, el segon any de ser professora.

- P: Quants anys duus de professora, fent classe?
- R: (Somriu) Aquest és l'any número vuit.

- P: Quines diferències hi veus respecte de ser professora a ser Cap d'estudis?
- R: Com a professor tens una visió parcial de com funciona un institut i quan estàs com a cap d'estudis comprens moltes coses que no entenies quan eres professora. Simplement les acceptava perquè era com que te venien donades, llavors quan tens un càrrec has de començar a prendre decisions i has de començar a organitzar. És quan entens el perquè es fan las coses com es fan, et planteges que hi ha coses que es poden canviar i de vegades els professors no ho entenen perquè no ho han estat. En canvi, els professors que sí que han estat Cap d'estudis normalment ens entenen molt millor que els qui no. Jo recomanaria a tots els professors que qualque vegada a la seva vida estiguessin en un equip directiu.

- P: De quina manera ha afectat la crisi a l'IES Calvià?
- R: (Pensativa) El govern ha retallat en educació en general. Tenim més alumnes a cada aula però jo crec que l'impacte, en aquest institut almanco -que és el que jo conec-, no ha estat tan greu quant a retallades. Crec que si hi ha algun alumne més per classe, per ventura tenim qualque professor menys del que voldríem, però jo no he notat un canvi significatiu a la feina nostra del dia a dia.

- P: Quines són les teves funcions com a Cap d'estudis?
- R: Bé, jo m'encarrec sobretot de fer els horaris de tot el professorat i de tot l'alumnat,
que és una feina que no faig tota sola; la faig amb els meus companys, encara que jo tengui el pes principal, i és una feina que ens duu des de final de juny, tot el mes de juliol i principi del mes de setembre, que és quan s'han de fer tots els retocs. Després, duc les faltes del professorat, maneig els justificants, pas la informació a Conselleria, i duc la part de gestió de batxillerat o de coordinació dels dos cursos de Batxiller, d'assessorament als alumnes, d'organització dels grups, i després també de Selectivitat.

- P: Què és el que més i el que menys t'agrada de ser Cap d'estudis?
- R: El que més m'agrada és que podem prendre, no només jo, sinó tot l'equip, decisions que veus que afecten el funcionament, en el rendiment dels meus companys professors i dels alumnes, és a dir, que el que tu decideixes acaba tenint un impacte, de vegades ens equivocam i hem de rectificar, però és molt gratificant veure que has pres una decisió que és difícil i que t'ha duit molt d'esforç, i llavors té un benefici perquè als alumnes els va bé, estan aprenent més, perquè els professors tenen una feina més eficient...
El que m'agrada menys és que te trobes a vegades amb realitats difícils, d'alumnes que tenen problemàtiques i que tu no hi pots fer res perquè són coses de la família en què tu no pots incidir-hi i veus que se t'escapa, que tu només pots arribar fins als estudis, el que passa a ca seva tu ja no hi pots fer res i això és difícil d'assumir.

- P: T'agradaria tornar a ser Cap d'estudis l'any que ve?
- R: Si continuam amb el mateix equip sí. M'agrada ser Cap de estudis amb l'equip que tenim. Ara, si estigués amb altra gent segurament et diria que no...

- P: I això per què?
- R: Perquè és una feina en equip, que té molta responsabilitat i si estàs fent feina amb una gent amb qui no t'hi entens no hi ha una coordinació ni enteniment. Crec que ha de ser frustrant, perquè no pots prendre decisions, no pots anar cap endavant, no hi ha bon ambient i, com que tens molta pressió, si no hi ha bon ambient amb els companys, personal i professional, crec que ha de ser molt complicat.

- P: Què creus que té de diferent l'IES Calvià dels altres centres educatius?
- R: Com us he contat, no tenc molta experiència a centres diferents. Pel que ens diu la gent, aquest centre ha canviat molt, més en els darrers anys. Què té de diferent? (pensativa), no ho sé, no tenim molts de batxillers, però els alumnes que tenim són en general bones persones que no presenten conflictes greus de disciplina, i això crea un bon ambient entre alumnes i professors. Crec que això ens diferencia de la resta de centres.

- P: Com explicaries els resultats tan brillants dels alumnes de l'IES Calvià a Selectivitat?
- R: Com he dit no hi ha molts alumnes que arribin a segon de batxiller si ho comparam amb els que comencen primer d'ESO, però els que tenim fan molta feina. És l'élite del nostre institut. També hi ha molta part d'implicació del professorat, i tots junts, amb les seves famílies que també els ajuden i hi estan damunt, al final aconseguim obtenir bons resultats. Són resultats coherents amb els que treuen aquí: un alumne que arriba a segon de batxillerat és perfectament capaç de treure's selectivitat.

- P: Si no fossis cap d'estudis faries vaga?
- R: No perquè com a cap d'estudis puc fer vaga. Cada vegada que es convoca una vaga es convoquen serveis mínims. Jo sóc cap d'estudis adjunta (n'Enrique és el cap d'estudis principal) i jo que tenc dret a fer vaga, però no en faig ni probablement en faci mai.

- P: Estàs d'acord amb la LOMCE?
- R: Estic d'acord amb certs aspectes de la LOMCE que són positius i hi ha certs aspectes que no entenc molt bé com es poden aplicar però no és objecte d'aquesta entrevista.

- P: Com vares reaccionar en saber que no es mantendria el TIL per ésser il·legal?
- R: Be, en aquest centre es va aprovar el projecte lingüístic, que està basat en el TIL i ha estat aprovat pels professors del Consell Escolar. De totes maneres en aquest centre abans del TIL ja es feien classes en anglès: se feia a quart d'ESO Educació Física en anglès, i això entraria dins el TIL, i teníem Seccions Europees que també entrarien en el TIL, però no hi havia cap problema. El que passa és que ara tots els alumnes estan obligats a fer-ho en anglès, i abans, a segon d'ESO almanco, només els qui volien ho feien en anglès.

- P: Què penses de la destitució de la Consellera d'Educació Joana Maria Camps?
- R: Crec que aquesta persona ha estat a un càrrec de molta responsabilitat en el moment més complicat dels darrers vint anys de política educativa. Camps ha pres decisions molts difícils. Crec que ha fet el que se suposava que havia de fer, perquè va ser nomenada pel President. Ha tengut una feina molt complicada i ha aguantat fins que ha pogut. Crec que ha tengut molta valentia.