dijous, 2 de maig de 2013

Entrevista a n'Herminia García

Avui entrevistam la nostra professora de plàstica, n'Herminia.

  • Herminia, explica'ns on vares néixer.
  • Vaig néixer a La Habana, a Cuba.

  • Com era aquell lloc?
  • La veritat és que no me'n record gaire, perquè vaig venir a Mallorca amb cinc anys i en tenc uns records una mica difusos. De l'únic que faig memòria és que feia molta calor i que la gent era com molt alegre i molt especial.

  • Has estudiat qualque cosa a part de la plàstica?
  • Sí, bé, vaig començar a estudiar Primària al col·legi Jesús Maria, després vaig fer el batxillerat a Madre Alberta, vaig fer la selectivitat i després vaig anar cap a Barcelona a estudiar Belles Arts a la facultat de Belles Arts de Sant Jordi.

  • Ha canviat Cuba des que tu eres petita?
  • Jo crec que no, la veritat és que jo no hi he estat des de fa quaranta-cinc anys, i a causa del règim comunista ha estat molt tancada cap a l'exterior, i la tecnologia i els avanços que nosaltres disfrutam aquí a Espanya ells no els tenen, estan una mica endarrerits.

  • Què era el que més t'agradava de Cuba?
  • Anar a un teatre de titelles amb mu mare els dissabtes. També anar al zoo, anar a veure un tren que feia tot un recorregut per un parc i anar a l'aquari a veure els taurons.

  • Quin va ser el motiu per sortir de Cuba?
  • Mon pare feia feina a Cubana de Aviación, que era una companyia aèria. Ell era mecànic de vol. En aquell moment ja hi havia el règim comunista, i un pilot va voler fugir de Cuba amb un avió. Una persona va donar un “chivatazo” i tot l'equip d'aquell pilot va ser empresonat a un camp de treball durant un any i mig. I bé, el meu oncle tenia relacions bastant estretes amb el règim comunista, va intercedir i va enviar el meu pare cap a Espanya. Després va sol·licitar la fugida de la meva mare, la meva padrina i nosaltres. Però hi havia un problema, perquè mu mare era una cubana filla d'una persona espanyola i podia sortir repatriada cap a Espanya, però la meva germana i jo érem cubanes i no podíem sortir del país. Vàrem estar dos anys esperant la sortida i al final el cònsol va intercedir i vàrem poder sortir. Vàrem ser el darrer avió que va sortir de La Habana amb gent repatriada espanyola.

Gràcies, Herminia, per aquesta entrevista tan interessant.


Entrevistadors: Alberto Cárdenas García, Blanca García Driessen, Celine García Sánchez (tots tres alumnes de 1r ESO C).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada