dimarts, 14 de maig del 2013

Anam pel bon camí?


A. Mendoza (2n bat. B)

Actualment, les economies occidentals trontollen sobre uns fonaments poc sòlids i amb un esdevenidor poc prometedor. Durant els darrers anys aquestes economies s'han sustentat en bases com ara la construcció, el consumisme exacerbat per sobre de les nostres possibilitats motivat per la concessió elevada de crèdit, polítiques errònies sense cap perspectiva de futur i un cúmul de circumstàncies afegides que no deixen respirar al sistema, el qual ja va caure greument una vegada, el conegut Crac del 29, encara que amb un petit matís: ara ho anomenam sistema d'economia de mercat, o mixt, cosa que no deixa de ser un bell eufemisme per camuflar el capitalisme malsonant utilitzat llavors. Desafortunadament, la situació actual s'assembla massa a la de la Gran Depressió de l'economia americana.
Tot això ens ha portat a la conjuntura econòmica actual, que assota les arques estatals i les butxaques de la ciutadania en benefici d'uns quants, o de molts. Però l'única cosa que hi ha clara és qui no es troba entre ells, tal volta els mateixos que van crear aquesta crisi ara tinguin la clau per sortir-ne, la qual considerin que el seu enriquiment és suficient. Aquells que s'estan aprofitant d'aquesta dificultat per modelar el sistema al seu gust i acabar amb els privilegis bàsics que tant han costat d'aconseguir durant segles.

L'aplicació de les polítiques neoliberals com a única mesura per sortir de la crisi suposadament, no afavoreixen el creixement econòmic i ens estan portant de tornada al capitalisme salvatge del segle XVIII. El poder i els drets dels treballadors estan essent minvats en benefici de les grans corporacions, les entitats bancàries i qualque altre país.

Aquest fet està motivat per l'auge de les multinacionals xineses. Com podem comprovar en el documentari Les multinacionals xineses, centrat en TCL, una de les empreses més grans i amb més poder al mercat tecnològic xinès i internacional, els xinesos ja estan aquí. I han vingut per quedar-s'hi. I monopolitzar l'economia mundial. Sota una façana comunista, els valors que regeixen aquesta mena d'empreses estan més aviat relacionats amb el capitalisme, costi el que costi. L'única cosa important és produir i guanyar diners per guanyar-los, en comptes d'esdevenir un mitjà per realitzar altres activitats. Fan feina sense aturar i en unes condicions laborals pèssimes i amb jornals ínfims. No tenen sindicats i viuen isolats, ja que el Partit Comunista i l'empresa estan relacionats i monopolitzen la vida dels empleats, fins i tot en controlen llurs activitats ocioses. Podríem resumir la seva filosofia en la màxima: viure per fer feina en comptes de fer feina per viure. A més, l'empresa controla la població mitjançant la subvenció d'escoles i la inculcació dels seus valors de ben petits ençà.

Tot això és el que hi ha al darrere de l'elevat PIB de la Xina, un creixement econòmic que no es tradueix en desenvolupament econòmic de la població.
Aquest model laboral s'està tractant d'importar a les economies occidentals mitjançant les esmentades polítiques neoliberals. A més, el creixement econòmic del gran gegant comunista ha fet que aquest compri gran part del deute europeu i per tant controli llurs moviments perquè aquests bons siguin retornats. Aquests dos factors són els causants de l'empitjorament de les condicions laborals del nostre país, entre d'altres.

Com ja hem assenyalat anteriorment, aquesta crisi està essent aprofitada per alguns per atorgar poder en gran quantitat a determinats sectors a costa de la població i produir un canvi dràstic en el model de benestar.
Per aquest motiu arribam a la pregunta: anam pel bon camí?

Un cop assimilats tots els aspectes negatius de la crisi actual hem de veure-la des d'una altra perspectiva. Cal veure-la com una oportunitat per canviar la societat i el sistema, basant-los en el sentit comú i en polítiques sostenibles i justes. Molta gent coincideix que d'aquesta crisi se'n surt realitzant un canvi de paradigma, però els valors sobre els quals es basarà aquest canvi no poden ser una altra vegada equivocats i no ens podem permetre el luxe de retrocedir en lloc de progressar. El canvi d'esquema s'ha de produir de baix a dalt i no viceversa.

D'aquesta manera, hem de ser capaços de construir una nova societat que no torni a travelar per segona vegada amb la mateixa pedra, que aprengui dels seus errors. Ens han de servir d'exemple països com Bhutan, el motor de creixement del qual és el nivell de felicitat de llurs habitants per sobre de qualsevol indicador econòmic. Amb aquest tipus de mentalitat, i amb polítiques basades en la voluntat popular i la participació constant del poble en el futur del país aconseguirem sortir de la crisi i mirar endavant amb optimisme sabent que ho estam fent bé.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada